Bruno Paternot
Bruno Paternot és actor i dramaturg. Ostenta el número de registre 719849 de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques.
Les seves obres s’han pogut escoltar als centres dramàtics nacionals de Marsella (
La Valse des Ombres), Montpeller (
Uncouple), Orléans (
Roi des Amazones) i Poitiers (
Jumal). També han estat seleccionades per diferents comitès de lectura inscrits al CND: Miranda a Niça, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.
El 2008, escriu i dirigeix una pel·lícula sobre l’obra de Valérie Rouzeau (
Pas voir Papa).
Rep encàrrecs de companyies professionals (cia. Rêves du 22 mars – Gard), amateurs (cia. Art de Thalie, cia. Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagògiques (institut d’Ain, escola primària de Cantal).
Com que treballa regularment a la Maison des Littératures de Nîmes, està acostumat a recitar en veu alta els poemes d’altres autors i autores.
Des de 2018 participa a les creacions de la companyia Rêves du 22 Mars, obres bilingües en francès i occità, espectacles totterreny que es poden representar en tota mena d’indrets, projectes heterònoms que barregen creació artística / accions culturals / qüestions socials i polítiques. L’escriptura dels seus espectacles també es desenvolupa a la Chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon o en residències d’escriptura.
Forma part de la Bande Infinie, un col·lectiu d’autors montpellerins. Així mateix, condueix tallers d’escriptura i publica textos i articles d’opinió a la revista
Inferno.
Arribada de la vaileta
Les llengües no tenen vergonya
pobrica paureta
Algunes llengües, elevades per la poesia
es veuen situades al capdamunt
Com si allò fos cosa seva.
N’hi ha que els agradaria situar llur llengua per damunt llur boca.
Als jocs del poder, prenen les llengües per llançament de pes
petanca.
La que s’amorri al bolig
esdevindrà mare de les armes i les lleis.
Als jocs de poder, les llengües sense poemes s’arraconen
Als jocs de les representacions algunes llengües creuen haver oblidat llurs vestits de nit.
Quan les llengües no tenen cares
giren i es regiren a mercè dels ravals.
La llengua s’abonyega o s’amanyaga.
Cada llengua té el seu palau.
Un dia, la vaileta dels cabells de foc
va decidir dur-se els poemes en totes les llengües conegudes
fins als llavis
abans d’escometre les llengües desconegudes
Els portadors de la llengua dels baixos fons van arrufar el nas
de sentir-se amb tanta incandescència.
Amb indecència, amb cent de cència, amb mil d’essència inclús.
Per daurar la píndola de poema,
la vaileta dels cabells d’or
els va cantar
Cançó de la vaileta dels cabells negres, rostits d’amor.
