Bruno Paternot
Bruno Paternot és actor i dramaturg. Ostenta el número de registre 719849 de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques.
Les seves obres s’han pogut escoltar als centres dramàtics nacionals de Marsella (
La Valse des Ombres), Montpeller (
Uncouple), Orléans (
Roi des Amazones) i Poitiers (
Jumal). També han estat seleccionades per diferents comitès de lectura inscrits al CND: Miranda a Niça, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.
El 2008, escriu i dirigeix una pel·lícula sobre l’obra de Valérie Rouzeau (
Pas voir Papa).
Rep encàrrecs de companyies professionals (cia. Rêves du 22 mars – Gard), amateurs (cia. Art de Thalie, cia. Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagògiques (institut d’Ain, escola primària de Cantal).
Com que treballa regularment a la Maison des Littératures de Nîmes, està acostumat a recitar en veu alta els poemes d’altres autors i autores.
Des de 2018 participa a les creacions de la companyia Rêves du 22 Mars, obres bilingües en francès i occità, espectacles totterreny que es poden representar en tota mena d’indrets, projectes heterònoms que barregen creació artística / accions culturals / qüestions socials i polítiques. L’escriptura dels seus espectacles també es desenvolupa a la Chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon o en residències d’escriptura.
Forma part de la Bande Infinie, un col·lectiu d’autors montpellerins. Així mateix, condueix tallers d’escriptura i publica textos i articles d’opinió a la revista
Inferno.
Imperatius
Mira’t
escriu-te al present
Compara’t amb la fulla naixent, la gota d’aigua fresca, el petit pixallits
Pensa en el fresc creixen blau
Sigues fràgil com un roc
doblega’t com un roure
i escalfa’t amb el mestral
No prenguis cap dels imperatius per un imperatiu
fes el que vulguis gairebé pels pèls
Torna a pensar en el vent entre les branques dels sassafrassos, sense saber-ne d’arbres realment
entrena’t a dir «Palimpsest»
sigues el palimpsest del teu indret
Escriu-te com un llorer en flor
Amb flors als ulls i el cap alçat al vent
I deixa d’escoltar-me