Bruno Paternot

Bruno Paternot és actor i dramaturg. Ostenta el número de registre 719849 de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques.

Les seves obres s’han pogut escoltar als centres dramàtics nacionals de Marsella (La Valse des Ombres), Montpeller (Uncouple), Orléans (Roi des Amazones) i Poitiers (Jumal). També han estat seleccionades per diferents comitès de lectura inscrits al CND: Miranda a Niça, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.

El 2008, escriu i dirigeix una pel·lícula sobre l’obra de Valérie Rouzeau (Pas voir Papa).
Rep encàrrecs de companyies professionals (cia. Rêves du 22 mars – Gard), amateurs (cia. Art de Thalie, cia. Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagògiques (institut d’Ain, escola primària de Cantal).

Com que treballa regularment a la Maison des Littératures de Nîmes, està acostumat a recitar en veu alta els poemes d’altres autors i autores.
Des de 2018 participa a les creacions de la companyia Rêves du 22 Mars, obres bilingües en francès i occità, espectacles totterreny que es poden representar en tota mena d’indrets, projectes heterònoms que barregen creació artística / accions culturals / qüestions socials i polítiques. L’escriptura dels seus espectacles també es desenvolupa a la Chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon o en residències d’escriptura.

Forma part de la Bande Infinie, un col·lectiu d’autors montpellerins. Així mateix, condueix tallers d’escriptura i publica textos i articles d’opinió a la revista Inferno






 


Sense nom


Ni escriure sobre el metro
ni els hipermercats
amb una AnnieErnaux n’hi ha prou
sense sublimació, judici o anàlisi
vertadierament

La poesia, és tan sols la didascàlia

Dir l’aroma humitosa.
el temps d’espera: 3 min
la durada de l’espera: interminable
L’espai latent entre durada i temps encara sembla inaudit.

Dir sense parlar ni conversa ni xerrameca

La gent que passa és la mateixa arreu
sabatilles boiroses, claclac dels teus talons elegants ilejanos, arriba’ls a la sola,
taló, planta, punta
moure’s