Bruno Paternot
Bruno Paternot és actor i dramaturg. Ostenta el número de registre 719849 de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques.
Les seves obres s’han pogut escoltar als centres dramàtics nacionals de Marsella (
La Valse des Ombres), Montpeller (
Uncouple), Orléans (
Roi des Amazones) i Poitiers (
Jumal). També han estat seleccionades per diferents comitès de lectura inscrits al CND: Miranda a Niça, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.
El 2008, escriu i dirigeix una pel·lícula sobre l’obra de Valérie Rouzeau (
Pas voir Papa).
Rep encàrrecs de companyies professionals (cia. Rêves du 22 mars – Gard), amateurs (cia. Art de Thalie, cia. Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagògiques (institut d’Ain, escola primària de Cantal).
Com que treballa regularment a la Maison des Littératures de Nîmes, està acostumat a recitar en veu alta els poemes d’altres autors i autores.
Des de 2018 participa a les creacions de la companyia Rêves du 22 Mars, obres bilingües en francès i occità, espectacles totterreny que es poden representar en tota mena d’indrets, projectes heterònoms que barregen creació artística / accions culturals / qüestions socials i polítiques. L’escriptura dels seus espectacles també es desenvolupa a la Chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon o en residències d’escriptura.
Forma part de la Bande Infinie, un col·lectiu d’autors montpellerins. Així mateix, condueix tallers d’escriptura i publica textos i articles d’opinió a la revista
Inferno.
Rebombori interior
I BIM! Una flor al cap
Veure’t
i es decora l’interior del meu cor
Entapissat de dalt a baix
rebombori interior
Quina calda.
Tinc les vacunes al dia.
La còclea i el martell. Reben els batecs del meu cor
eixordador
com un clàxon
Penso en els teus meravellosos ulls al fons de la meva persistència
Fent el cor fort
Amb l’estómac als peus Trasbalsat
i amb el cap a una altra banda
Tot just començava a creure’m que feia goig
i ara em trobo monstruós d’amor
M’empasso un bol d’harissa a cada mirada cap a tu
la gent ballen en mi
viatge a l’estranger sense moure’s
el meu cos en quatre dimensions: jo, tu, el món, els meus somnis
Em quadruplico, decuplico de tu amb cadascun dels teus gestos aeris un munt i fora mida
Em rejoveneixes fins al punt de partir-me el coll del fèmur
La pell se’m tensa, la pell se’m vincla, la pell se’m sent en tu
és una bogeria que deixa sense alehhhhh
Cada murmuri teu és una clau de lluita lliure
buido la taula i el terra, de por de por de por de por
aquest temor absurd d’un amor no compartit. Cor meu.
I jo que em creia un lluitador
infestat pels meus djinns funestos
ens mirem fent veure que no ens mirem
amagats rere les màscares per no explicar res
Quina edat tens? L’edat de dur-me a l’hospital.
