Bruno Paternot

Bruno Paternot és actor i dramaturg. Ostenta el número de registre 719849 de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques.

Les seves obres s’han pogut escoltar als centres dramàtics nacionals de Marsella (La Valse des Ombres), Montpeller (Uncouple), Orléans (Roi des Amazones) i Poitiers (Jumal). També han estat seleccionades per diferents comitès de lectura inscrits al CND: Miranda a Niça, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.

El 2008, escriu i dirigeix una pel·lícula sobre l’obra de Valérie Rouzeau (Pas voir Papa).
Rep encàrrecs de companyies professionals (cia. Rêves du 22 mars – Gard), amateurs (cia. Art de Thalie, cia. Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagògiques (institut d’Ain, escola primària de Cantal).

Com que treballa regularment a la Maison des Littératures de Nîmes, està acostumat a recitar en veu alta els poemes d’altres autors i autores.
Des de 2018 participa a les creacions de la companyia Rêves du 22 Mars, obres bilingües en francès i occità, espectacles totterreny que es poden representar en tota mena d’indrets, projectes heterònoms que barregen creació artística / accions culturals / qüestions socials i polítiques. L’escriptura dels seus espectacles també es desenvolupa a la Chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon o en residències d’escriptura.

Forma part de la Bande Infinie, un col·lectiu d’autors montpellerins. Així mateix, condueix tallers d’escriptura i publica textos i articles d’opinió a la revista Inferno






 


Fill del sol


En el cant del meu imaginari hi ha un ou
i en aquest ou (d’alegria i tristesa barrejada i vida, que deia l’altre)
es troben el Jacky, el Patrick i l’Ariane
el tabule, el pastís normand i els dilluns toca raviolis
la lliure empresa i el compartir el pa
els vouchers i el timeshare
la Vittel-maduixa, el Perrier-llimona i el Vichy-menta
en Drazic i l’extinció del nàsic ésaixíésterribleindignemse

El meu ou no està decorat amb roure blanc, ni cargols a la llauna ni el roman de Flamenca
L’esculpeixo
de mica en mica
l’ocell fa l’ou
el cucut pon els ous al seu niu
per arrelar-me en allò que vull ser
i no d’allò que m’han fet
encara que també prengui surimi i knackies

Es diu clara o xampú?