Bruno Paternot

Bruno Paternot és actor i dramaturg. Ostenta el número de registre 719849 de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques.

Les seves obres s’han pogut escoltar als centres dramàtics nacionals de Marsella (La Valse des Ombres), Montpeller (Uncouple), Orléans (Roi des Amazones) i Poitiers (Jumal). També han estat seleccionades per diferents comitès de lectura inscrits al CND: Miranda a Niça, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.

El 2008, escriu i dirigeix una pel·lícula sobre l’obra de Valérie Rouzeau (Pas voir Papa).
Rep encàrrecs de companyies professionals (cia. Rêves du 22 mars – Gard), amateurs (cia. Art de Thalie, cia. Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagògiques (institut d’Ain, escola primària de Cantal).

Com que treballa regularment a la Maison des Littératures de Nîmes, està acostumat a recitar en veu alta els poemes d’altres autors i autores.
Des de 2018 participa a les creacions de la companyia Rêves du 22 Mars, obres bilingües en francès i occità, espectacles totterreny que es poden representar en tota mena d’indrets, projectes heterònoms que barregen creació artística / accions culturals / qüestions socials i polítiques. L’escriptura dels seus espectacles també es desenvolupa a la Chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon o en residències d’escriptura.

Forma part de la Bande Infinie, un col·lectiu d’autors montpellerins. Així mateix, condueix tallers d’escriptura i publica textos i articles d’opinió a la revista Inferno






 


Carda un botorn


Qui ens aplega? el sol
La llum que traspuen les parets
Una certa qualitat de vida diuen les agències
Una mirada que ens cau damunt, radiant, i planta ombres
Cerco l’ombra per evitar traginar la meva deia la gran
mentre el cap li desapareixia sota la seva interminable pallola de quatre rals.

A la recerca de l’avui
sense adonar-se que recula incessant
carregosa.

Té tres llengües en ella.
Una per la vergonya i l’altre per ca seva
seguida de prop per la llengua social
La dels escarafalls i els somrisos grollers
Una llengua vermelló, una de blava sense horitzó, una de verda i ben pulcra
Passar de l’una a l’altra al llarg dels mots que toquen el dos o escampen la boira
com se diu
...
Carda un dia més bo quin botorn