Aurélia Lassaque

Aurélia Lassaque
es poèta de lengas francesas e occitanas. En poèta cosmopolita, cor la planeta d'Euròpa a l'Inda passent per l'America del Nòrd e del Sud, d'Escandinavia, l'Indonesia e la China per donar lecturas e espectacles que maridan la poesia a la musica al cant, a la vidèo o a la dança. Sos recuèlhs Pour que chantent les salamandres e En quête d'un visage, publicats a las Edicions Bruno Doucey, son estats tradusits en mantunas lengas. Dempuèi 2019, collabòra coma scenarista pel cinèma amb lo realizator Guiseppe Schillaci. Enfin, Aurèlia Lassaca fa partida dels laureats 2019 de la Borsa de Creacion Literària d'Occitània Libre e lectura per l'escritura de son primièr roman.

Son pareguts, entre autres : “Solstice and Other poems“, Francis Boutle Publishers, London, 2012 ; “De zang van de salamanders “ , Azulpress, Maastricht, 2014. ; “שירת הסלמנדרה“, Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2014 ; “For å la salamanderen synge“, Forlaget Oktober, Oslo, 2015 ; “Per que cantin les salamandres“, LaBreu Edicions, Barcelona, 2017 ; “De Memoria Profana“, Editoral Libros del Pez Espiral, Santiago, 2019 ; “Auf dass die Salamander singen“, Verlag Hans Schiler, Berlin, 2020.  






 


La Manada


 
D’en naut de tos 18 ans
Aqueste matin, leugièra
Lo solelh a portada de cilhas
Saunejavas de tot, de res
Ta vida a inventar

An pas udolat a la luna
Lo vent s’es pas levat a lor passatge
Cargat d’auratge e d’aucèls desaviats
As pas sentit tremolar l’asfalt
As pas cercat dels uèlhs la lutz
En pensar que l’ombra te manjariá

Tu qu’aviás pas mai paur del negre

E te siás pas demandat
Se los ògres existisson verament
Qu’a 18 ans, per tu, lo negre
Èra pas mai qu’una color
E qu’aimavas mai de creire encara
Al Prince Encantador



7 de Julh de 2016, une joina femna de 18 ans es violada a Pamplona per un grop de cinc òmes se donant per escai « L’ardada », exibissent lor crimi sus la ret sociala.