Aurélia Lassaque  és poeta en llengua francesa i occitana. Com a poeta cosmopolita, ha recorregut el planeta des d’Europa fins a l’Índia, tot passant per Amèrica del Nord i del Sud, Escandinàvia i la Xina, per oferir lectures i espectacles on es combinen la poesia amb la música, el cant, el vídeo o la dansa. Els seus reculls Pour que chantent les salamandres i En quête d’un visage, publicats per les Editions Bruno Doucey, han estat traduïts en diverses llengües. Des de 2019, col·labora com a guionista de cinema amb el director Giuseppe Schillaci. Així mateix, Aurélia Lassaque va ser guardonada el 2019 amb la beca de creació literària d’Occitanie Livre et Lecture per a l’escriptura de la seva primera novel·la.

Han aparegut, entre d’altres: Solstice and Other poems, Francis Boutle Publishers, London, 2012; De zang van de salamanders, Azulpress, Maastricht, 2014; שירת הסלמנדרה, Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2014; For å la salamanderen synge, Forlaget Oktober, Oslo, 2015; Perquè cantin les salamandres, LaBreu Edicions, Barcelona, 2017; De Memoria Profana, Editoral Libros del Pez Espiral, Santiago, 2019; Auf dass die Salamander singen, Verlag Hans Schiler, Berlin, 2020.




 


 


Chahinez


Chahinez
El teu nom s’alça a l’Est
Davall un sol culpable

Chahinez
Voldria que tots els homes
recordessin el teu nom
Que tots els orfes s’apleguessin
Per salmodiar el teu nom
Que tornis d’entre les brases
Com una deessa antiga
I ordenis
El diluvi

M’hauria estimat més no coneixe’t, Chahinez
No escriure mai el teu nom

Tu que saps i sempre has sabut
Digue’m, Chahinez, serà sempre massa tard
Per apagar els focs, evitar les mossegades
Veure créixer la mainada
Estimar-les i viure?

Digue’m, Chahinez, digue’m
Que jo pugui traduir els teus auguris



Chahinez, 31 anys, mare de tres criatures
Morta pel seu marit a Merinhac
El 4 de maig de 2021