Bruno Paternot

Bruno Paternot es un òme en -ista : dreit-de-l'òmista, ecologista, femenista, umanista, occitanista...
Bruno Paternot es comedian e escriu pel teatre. Pòrta la matricula 719849 a la Societat dels Autors e Compositors Dramatics.
Sas pèças son estadas ausidas dins de Centres Dramatics Nacionals a Marsilha (La Valse des Ombres), a Montpelhièr (Un couple), a Orleans (Roi des Amazones) e a Peitius (Jumal). Son tanben estadas seleccionadas per divèrses comitats de lecturas inscrits al CND : Miranda a Nissa, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.
En 2008, escriu e realiza un filme a l'entorn de l'òbra de Valérie Rouzeau (Pas voir papa).
Respond a de comandas de companhiás professionalas (cie Rêves du 22 mars – Gard), amatrises (cie Art de Thalie, cie Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagogicas (Collègi dins l'Ain, escòla primària dins Cantal).
Trabalha regularament per la Maison Théâtre des Littératures de Nimes, e es doncas acostumat a portar a votz nauta los poèmas del.a.s autre.a.s.
S'investís tre 2018 dins las creacions de la companhiá Rêves du 22 Mars, pèças en bilingüe francés-occitan, espectacles tot-terren que se pòdon jogar d'en pertot, projèctes eteronòmes que mesclan creacion artistica / accions culturalas / enjòcs socials e politics. L'escritura de sos espectacles se fa tanben a la Chartrosa de Vilanòva-lès-Avinhon o pendent de residéncias d'escrituras.
Fa tanben partida de la « Bande infinie », collectiu d'autors montpelhierencs. Anima tanben talhièrs d'escritura e publica tèxtes e tribunas dins la revista Inferno.






 




N’èra dels mainatges coma dels gormands
Quand un es tròp caitiu, l’exclure per daissar los autres s’espompir.
Ordenar classa e òrt per una bona rentabilitat
Sola diferéncia
las cucurbitas fan son cap question devers.

L’ecologia sens social es de jardinatge
Coma se lo jardinatge foguèsse una activitat borgesa.

Los enfants d’obrièrs viran entre las tomatas
pendent la pausa pastís
Cadun son tutor
e sustot de solelh e d’aiga
amb o sens glaçons.

Nos contentarem de lengas de tarascas e de lescas de marmandas
lo baselic a fenat per manca d’asagatge
De navetas vogaràn dins la secada