Sarah Fourage
Els seus documents d’identitat no estan mai al dia. Prové de l’oest, d’un país miner on, pel que sembla, la gent «parla agut». Després de llicenciar-se en anglès en Llengües i Civilitzacions Europees i formar-se com a actriu a l’ENSATT, de mica en mica va baixant cap al sud per instal·lar-se a Montpeller. Escriu des de quart de primària, principalment per al teatre. Des de fa una vintena d’anys les seves obres són representades per companyies professionals com Machine Théâtre —agrupació autor/companyia de 2009 per a
Les Candidats—, Délit de Façade —de la qual és autora associada durant 6 anys—, la Fédération, el Groupe Décembre; alhora que escriu per a Les Grisettes, la companyia Les Têtes de Bois, Les Nuits Partagées, la companyia Concordance… Col·labora amb diversos artistes de l’Erau, a la companyia Rêves du 22 mars, Joli Mai, com a dramaturga o mirada còmplice. La seva trajectòria artística li ha brindat l’oportunitat de treballar amb el director teatral i compositor Jacques Rebotier, la qual cosa l’ha sensibilitzat amb la poesia contemporània i amb l’entrellaçament entre música i llengua. Els seus textos
Sans la langue,
Perdu pas loin i
Vestiges (coescrit amb Eugène Durif i Lucie Depauw) estan editats respectivament per Color Gang, Agapante i Compagnie, Jacques André Editeur, en obres col·lectives.
Affronter les ombres apareixerà publicada a la primavera per l’editorial l’Espace d’un Instant.
Saqueig
Imagina ara que ja no tinc forces per anar més enllà
M’espero a l’altra banda del riu on moren els peixos
Però no et veig
Els joncs són tan alts
Els arbres saquejats
La vinya s’ha glaçat durant la primavera
Penso que t’he desencoratjat les temptatives
T’he ofès la delicadesa
T’he menyspreat la bondat
Però si tu no vens
Qui em podrà fer passar a l’altra banda del riu
I descobrir aquest indret especial
Desconegut pels turistes
Amagat de la carretera estant
I deixar aquells pocavergonyes
Amb les seves ruïnes de cartró pedra
Els joncs
Els arbres saquejats
La noia punk
Deixes rastre al laberint
Per davant l’estel
Mostra la ruta
Destrossa el dubte
Ni màscara ni maquillatge
Per deixar enrere les petjades
Tots els agents
Fins i tot
Gramaticals
Ens pregunten:
¿Muerte de fatiga?
Hecho.
¿Muerte política?
Hecho.
¿Muerte de fatiga?
Hecho.
¿Muerte artística?
Hecho.
¿Muerte social?
Hecho.
¿Muerte de vergüenza?
Hecho.
¿Muerte de culpabilidad?
Hecho.
¿Muerte cerebral?
Hecho.
¿Muerte de mil morts?
Hecho.
¿Muerte muerte?
I nosaltres responem
Mai
Mai
Mai.
Dones-quimeres
Tallem les dones a bocins.
No es tracta de cap truc de màgia.
Creem trencaclosques de 6724 peces.
Som les autoritats de control.
No es tracta de cap truc de màgia.
Es tracta d’un joc de paciència i observació.
Volem amagar-vos les visions generals.
Podríeu tornar-vos més properes.
Som les autoritats de control.
Ens fa por el teatre.
Preferim els trencaclosques.
Construireu dones estranyes, dones-mosaic, dones-collage, dones en peces.
No hem pogut prohibir l’espectacle.
Ens fa por l’art total.
Així que la por, la imposem. Totalment.
Verdor vellut
Els telons de vellut s’obren de bat a bat mostrant els arbres
Vestigi d’una porta plantada al bell mig de la natura davant la verdor
Tots els matisos de la verdor
A la llunyania el galop d’un cavall
Que deixa enrere la llibertat
Allà on maldava per despuntar amb pany i clau
La porta és al teu cap
No hi ha porta
No hi ha línia entre la verdor del cel i la verdor dels boscos
La línia és al teu cap
A la teva necessitat de comprendre
Allà on
Els sentits encara són joves.
