Sarah Fourage

Els seus documents d’identitat no estan mai al dia. Prové de l’oest, d’un país miner on, pel que sembla, la gent «parla agut». Després de llicenciar-se en anglès en Llengües i Civilitzacions Europees i formar-se com a actriu a l’ENSATT, de mica en mica va baixant cap al sud per instal·lar-se a Montpeller. Escriu des de quart de primària, principalment per al teatre. Des de fa una vintena d’anys les seves obres són representades per companyies professionals com Machine Théâtre —agrupació autor/companyia de 2009 per a Les Candidats—, Délit de Façade —de la qual és autora associada durant 6 anys—, la Fédération, el Groupe Décembre; alhora que escriu per a Les Grisettes, la companyia Les Têtes de Bois, Les Nuits Partagées, la companyia Concordance… Col·labora amb diversos artistes de l’Erau, a la companyia Rêves du 22 mars, Joli Mai, com a dramaturga o mirada còmplice. La seva trajectòria artística li ha brindat l’oportunitat de treballar amb el director teatral i compositor Jacques Rebotier, la qual cosa l’ha sensibilitzat amb la poesia contemporània i amb l’entrellaçament entre música i llengua. Els seus textos Sans la langue, Perdu pas loin i Vestiges (coescrit amb Eugène Durif i Lucie Depauw) estan editats respectivament per Color Gang, Agapante i Compagnie, Jacques André Editeur, en obres col·lectives. Affronter les ombres apareixerà publicada a la primavera per l’editorial l’Espace d’un Instant.  






 


Ara vinc


Us escric des del nivell del mar.
No sé fer parapent.
Fins i tot un ascensor em fa por.
Us escric des de les meves mans, des del meu cos.
Sento com diu l’home-silur.

Aquest Home que defuig la llum.
Amb un jo que s’esborra de por.
Massa pressió en constatar el buit,
Desmai.
No restis més que el seu rostre,
Home silur.
Què tenim per oferir-te.
Una mirada de peix, no.
Aquella mirada de multituds fent cua per cafè en càpsules, no.
Perdut per endavant
Ell somnia amb comprendre-ho tot
Però no és capaç de res.

Us escric des de la polpa dels meus dos índexs de mamífer
Us escric des del meu llit i al damunt
hi ha el sostre d’un pavelló en una zona residencial
En aquesta urbanització dels guals i les tanques de tuia podada
Al voltant de la urbanització un barri sense història
Al voltant d’aquest barri entrellaçaments d’acer
Al voltant del municipi aglomeracions de municipis
Veig per la finestra, la mateixa branca del mateix arbre que mira de llucar
Busco a l’horitzó alguna cosa o algú que atregui la meva mirada
En aquests carrers plans
Tu atraus la meva mirada i unes banderoles.
Tu escrius als Presidents del planeta.
Tu parles diverses llengües però en prefereixes només una.
Tu no saps què vol dir la llibertat en general.
Tu tan sols coneixes la teva tan particular.
M’agradaria trobar-me amb tu.
En quina llengua ens saludarem.
En quina llengua ens barallarem.
Estic cansada de marxar de viatge ran de la meva cambra
Dibuixo al vidre de la finestra que s’obre la cara d’un Ideal
Vindré cap a tu.
Quedem al 8è pis.
Quan es gasti el somni es tornarà real.
Et parlo des d’una nova partença.
Ara vinc.