Sarah Fourage

Els seus documents d’identitat no estan mai al dia. Prové de l’oest, d’un país miner on, pel que sembla, la gent «parla agut». Després de llicenciar-se en anglès en Llengües i Civilitzacions Europees i formar-se com a actriu a l’ENSATT, de mica en mica va baixant cap al sud per instal·lar-se a Montpeller. Escriu des de quart de primària, principalment per al teatre. Des de fa una vintena d’anys les seves obres són representades per companyies professionals com Machine Théâtre —agrupació autor/companyia de 2009 per a Les Candidats—, Délit de Façade —de la qual és autora associada durant 6 anys—, la Fédération, el Groupe Décembre; alhora que escriu per a Les Grisettes, la companyia Les Têtes de Bois, Les Nuits Partagées, la companyia Concordance… Col·labora amb diversos artistes de l’Erau, a la companyia Rêves du 22 mars, Joli Mai, com a dramaturga o mirada còmplice. La seva trajectòria artística li ha brindat l’oportunitat de treballar amb el director teatral i compositor Jacques Rebotier, la qual cosa l’ha sensibilitzat amb la poesia contemporània i amb l’entrellaçament entre música i llengua. Els seus textos Sans la langue, Perdu pas loin i Vestiges (coescrit amb Eugène Durif i Lucie Depauw) estan editats respectivament per Color Gang, Agapante i Compagnie, Jacques André Editeur, en obres col·lectives. Affronter les ombres apareixerà publicada a la primavera per l’editorial l’Espace d’un Instant.  






 


Exercicis d’articulació per a ús dels qui no parlen central


1/
Què passa amb aquest sud?
Què passa amb ’quest sud?
Quina brúixola sap quin és el teu sud?
Quin ciment exsuda el sud supurant secessió?
Quina saviesa els jaios les promeses sobre un banc?
Qui em va dir d’anar-hi?
Quin sol penetrant?

2/
Petit tot de patetisme, quan et de petit to de patetitzaràs?
Jo em de petit to de patetitzaré, quan tots els petits tons de patetisme s’hagin
De-petit to de patessificats
Ossificació del dolor,
Patètic pendís del poema
Que un drama pot fer millor
Dona jo et faig en mi.
Dona jo et gestaciono
Et faig estacionar als meus passadissos hospitalaris
De color desmai
Llitera obligatòria jo ja t’havia mort
I tu creixeràs de nou en mi
Mala herba per calmar
Quan fuges en color.

3/
Tota detestació resta prohibida en aquest indret desert
Tota delectació resta il·lícita en aquest destret gens verd

4/
Cos tetes combatent
Cos combat titubejant
Cos mentit cos trencat
Cos indigne cos ocult
Cos que combat l’òxid sense armadura
Cos amb cos i ànima en la coral guerrera
Cos que desapareix rere la nena maca de la classe
Cos marioneta que s’ha oblidat d’esmolar les armes
Cos sense voluptat, sense eternitat,
Cos mort de vaca o de vedella
Cos llardós en salsa
Cos corromput amb licor
Cos.