Aurélia Lassaque  és poeta en llengua francesa i occitana. Com a poeta cosmopolita, ha recorregut el planeta des d’Europa fins a l’Índia, tot passant per Amèrica del Nord i del Sud, Escandinàvia i la Xina, per oferir lectures i espectacles on es combinen la poesia amb la música, el cant, el vídeo o la dansa. Els seus reculls Pour que chantent les salamandres i En quête d’un visage, publicats per les Editions Bruno Doucey, han estat traduïts en diverses llengües. Des de 2019, col·labora com a guionista de cinema amb el director Giuseppe Schillaci. Així mateix, Aurélia Lassaque va ser guardonada el 2019 amb la beca de creació literària d’Occitanie Livre et Lecture per a l’escriptura de la seva primera novel·la.

Han aparegut, entre d’altres: Solstice and Other poems, Francis Boutle Publishers, London, 2012; De zang van de salamanders, Azulpress, Maastricht, 2014; שירת הסלמנדרה, Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2014; For å la salamanderen synge, Forlaget Oktober, Oslo, 2015; Perquè cantin les salamandres, LaBreu Edicions, Barcelona, 2017; De Memoria Profana, Editoral Libros del Pez Espiral, Santiago, 2019; Auf dass die Salamander singen, Verlag Hans Schiler, Berlin, 2020.




 


 


A mida


El diari us ha donat un nombre
Aquest nombre és un vertigen

Xoco contra aquesta àlgebra
La seva racionalitat cega

Busco un signe entre els nombres
Una equació a la qual sostreure-us

Chahinez, número 39
Magali, 23
Laura, número 2

A què s’assembla el so de la gran roda
Del vostre infortuni?
Quin botxí famèlic en du el registre?

M’agradaria conèixer la fórmula
Per tornar a zero

Retornar-vos a les vostres vides, riures
somnis, endemans
A les vostres flaqueses també
Però no a les nits d’insomnis
A les denúncies
Sobresegudes
A l’esglai
De l’asfíxia

No us vull pensar com a xifres
Marcar-vos en una gràfica
No vull saber si l’hivern mata més que l’estiu
Si la ciutat mata més que el camp
Si hi ha una edat per morir
Apunyalada

No vull
Que ser dona
Mati.


A França, el 2021, cada dos dies mor una dona a mans del seu cònjuge.