Olza Olzeta

« Ai començat a escriure a l'atge de 11 ans per rason d'una situacion dolorosa e, a flor e a mesura, me soi ligada a la poesia de la manièra que me conveniá lo mièlhs.»

Primièra femna espanhòla a remportar lo campionat d'Euròpa d'eslam. Primièra femna de devenir Aeda del Poetry Slam Barcelona e del Santako Poetry Slam. Utiliza la paraula scenica coma un otís cultural d'impacte social e de comunicacion interpersonala e intrapersonala.
En 2014, a remportat lo prèmi de poesia Gabriel Ferrater de la vila de Sant Cugat del Vallés.
En 2017, monta sus scèna dins un espaci contra-cultural del Raval. I demòra pendent qualques temps fins al moment ont se mòstra dins d'autres espacis coma de festenals (Acròbates, Elixir, Jornades Transfeministes I i II de Menorca...), musèus (CCCB, MEAM...), d'espacis socials e autogerits coma la Tabacalera a Madrid, entre autres.
En 2019, a remportat lo concors televisat L'hereu i la pubilla del S.XXI.

Olza organiza e gerís tanben : Expo Feria amb Flavia Cannapa (Barcelone, 2018), III edicions amb lo Jam poètica i musical contra el capitalisme i el patriarcat (Barcelona, 2018), Micro Abierto Prole Literaria (Barcelona, 2019), Espai Pluripoètic Can Batlló (Barcelona, 2020) e Finde de la posía a la Raposa i al Carrer (Barcelona, 2021).

Participa actualament amb Olga Milona al projècte Punto de fuga (poesia) e al projècte Estimar és de valentes amb Laura Llana (musica-poesia) e es autora de la plaqueta Despedida al Alba (2019. Los Versos desesperados).






 




La vergonha blanca enquitranada
contunha de tuar e de se calar.
Dins la mar se sebelís la vida.
Dins lo vel d’aiga qu’alunha
cream de barralhas impossiblas de passar,
lançam de balons d’asfixia,
permetèm que l’aiga
penètre l’esofag,
trauque sos flancs
ocupe sas bocas

e tue.

Las meteissas fòssas
qu’exigissèm de desliurar pels blancs
que foguèron fusilhats per de blancs,
son las meteissas que calam
dins los cementèris de las montanhas qu’i vivèm
quand los blancs contunhan de tuar de pas blancs
e lutam pas per farcir los assassins
e lutam pas per tornar cada assassinat
als pòts d’aqueles que potonèron sas caras

ara impotonablas, abandonadas, poiridas.