Miquel Angel Adrover
Som en Miquel Àngel Adrover Perelló i vaig néixer el migdia del 27 de setembre de l’any 1994 a la vila de Campos, al Migjorn de Mallorca. De ben petit vaig prendre el gust per la paraula, per la sonoritat de les síl·labes, per la musicalitat de les veus i per la màgia dels sons encadenats. No record quan vaig començar a escriure ni a cantar, però sí que el mateix any que acabava els estudis secundaris i començava els estudis universitaris en Llengua i Literatura Catalanes a la UIB vaig entrar a formar part de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, on vaig aprendre a dominar la tècnica d’encabir idees concretes en versos canats, a cantar-los sense comptar-ne les síl·labes i a ser ràpid i precís en allò que vull dir o escriure. El 2019 vaig fer el salt de la improvisació a l’escriptura, sense deixar mai de cantar, i vaig publicar amb Adia Edicions el llibre de poemes
Ara he vist passar una mèrlera. També he participat en diversos recitals arreu del país i he guanyat alguns premis de glosa escrita, com el Premi de les Festes des Vermar de Binissalem (2016 i 2017) i els premis Josep Vivó de Menorca (2018 i 2020).
La copa de conyac dins la mà
i el cul d’un puro fort entre les dents.
Això és la clau de tot,
del seny dels homes,
i de la veritat que just ho és
quan brolla dels seus llavis.
És aquesta
la clau de la victòria.
Pagar la copa amb un bitllet lluent
i seure a un altre bar, i una altra copa
i un altre puret fort a la rotllada.
Les seves mans que ja han perdut l’escorça
s’ho miren en silenci,
com qui no enyora el call dels dematins
d’anar a escometre l’arbre amb un bastó.
Un arbre sense nom
que un temps era ametller
que avui només és arbre i que encatifa
amb blanc de llàgrima el febrer
i espera l’envestida del buldòzer.
Això és la clau de tot, de la victòria
de pagar un altre beure a la rotllada
i de la veritat, del seny, del poble;
La cendra als calls dels homes
un dia rere un altre,
un arbre i un altre arbre...
