Rodín Kaufmann

En ell ressona la trajectòria dels seus pares. Uns avis artesans li van transmetre el gust per l’obra meticulosa. Una mare mestra provençal li va encomanar l’amor per les lletres, un pare alemany músic, actor i regidor de Fassbinder li va mostrar els camins de l’aventura intel·lectual.
La seva infància viatgera, el Marroc, Egipte i el Líban van convertir-lo en poliglot i el van encuriosir pels altres i les seves cultures. A Salé, Rodín és influït pels músics gnawa, amb qui el seu pare toca el moog. Al Caire queda profundament impressionat pel hip-hop i crea un grup de DJs. A Beirut practica el grafiti i descobreix la música occitana.

De retorn a Marsella, aprèn el provençal i coneix Denis Sampieri i Manu Barthélemy. Els tres amics cantants s’integren a Lo Còr de la Plana el 2001. Amb aquest cor polifònic i de percussió, Rodín passa dues dècades marcades per tres àlbums i concerts internacionals en festivals i sales de prestigi (Womad, Olympia, el Carnegie Hall…).

En paral·lel, pren forma el seu univers. Amb la imaginació sempre esmolada, aprèn a tocar instruments i a dominar les eines de la producció musical, així com tècniques de dibuix, gravat, estampa o tatuatge. El 2013 Rodín crea el segell Pantais Recòrds per tal de produir un primer single: Indignats, en duo amb Citizen Chance, raper de Brooklyn. Multiplica els projectes: Sorn, 5 cantants percussionistes que reinterpreten cants fúnebres recollits al segle XIX sobre un fons de percussió de pedres i boîte à bourdon; Uèi, en què un espectacular desplegament d’aparells electrònics reforça les veus i picaments dels 4 músics implicats. El 2015, a petició del Cirdoc, Rodín presenta Claus Sens Clau, la seva primera exposició que barreja dibuixos, vídeos, instal·lació, collages, serigrafia i creació sonora.

El 2021 surt el seu àlbum manifest Pantais Clus (somni tancat).
La llengua del poeta és múltiple. Està composta per un doll de mots, signes i sons. Quan Rodín canta, quan actua o dibuixa, ens ofereix el món tal com els seus sentits l’han traduït, amb la finor de la passió.




 





Rodín Kaufmann en música

 


Vaig cridar al segle tercer


vaig cridar al segle tercer
sobre els infinits espais de pedra
vaig cridar tant alt
que el temps s’ha gelat
i l’onada del meu terror
esqueixà l’extensió mineral
en un ram de roques en plors

era l’Edat dels oms dels àlbers
que miraven amb majestuositat
el nen jo despertant-se
del més profund fracàs
a la vista dels cossos perduts
que flotaven en un cel
desinteressat per tal
tecnologia



humà vertader
humà de cristall
bastir somnis
al ciment pesat
de la vida
fer-se cabanetes
amb les paraules
guixos nascuts de ferides
per mirar l’alba
darrere de les crestes de Creta
humà mineral


a la vora de la desesperació
hi ha una petxina de nacre

el caminant perdut
li dona la seva respiració

així neixen els Homes
renovat.