Rodín Kaufmann

En ell ressona la trajectòria dels seus pares. Uns avis artesans li van transmetre el gust per l’obra meticulosa. Una mare mestra provençal li va encomanar l’amor per les lletres, un pare alemany músic, actor i regidor de Fassbinder li va mostrar els camins de l’aventura intel·lectual.
La seva infància viatgera, el Marroc, Egipte i el Líban van convertir-lo en poliglot i el van encuriosir pels altres i les seves cultures. A Salé, Rodín és influït pels músics gnawa, amb qui el seu pare toca el moog. Al Caire queda profundament impressionat pel hip-hop i crea un grup de DJs. A Beirut practica el grafiti i descobreix la música occitana.

De retorn a Marsella, aprèn el provençal i coneix Denis Sampieri i Manu Barthélemy. Els tres amics cantants s’integren a Lo Còr de la Plana el 2001. Amb aquest cor polifònic i de percussió, Rodín passa dues dècades marcades per tres àlbums i concerts internacionals en festivals i sales de prestigi (Womad, Olympia, el Carnegie Hall…).

En paral·lel, pren forma el seu univers. Amb la imaginació sempre esmolada, aprèn a tocar instruments i a dominar les eines de la producció musical, així com tècniques de dibuix, gravat, estampa o tatuatge. El 2013 Rodín crea el segell Pantais Recòrds per tal de produir un primer single: Indignats, en duo amb Citizen Chance, raper de Brooklyn. Multiplica els projectes: Sorn, 5 cantants percussionistes que reinterpreten cants fúnebres recollits al segle XIX sobre un fons de percussió de pedres i boîte à bourdon; Uèi, en què un espectacular desplegament d’aparells electrònics reforça les veus i picaments dels 4 músics implicats. El 2015, a petició del Cirdoc, Rodín presenta Claus Sens Clau, la seva primera exposició que barreja dibuixos, vídeos, instal·lació, collages, serigrafia i creació sonora.

El 2021 surt el seu àlbum manifest Pantais Clus (somni tancat).
La llengua del poeta és múltiple. Està composta per un doll de mots, signes i sons. Quan Rodín canta, quan actua o dibuixa, ens ofereix el món tal com els seus sentits l’han traduït, amb la finor de la passió.




 





Rodín Kaufmann en música

 


La vida


la vida
no és
bastant
per a tants
buit

per temps de
tant de vent
records
llançats
al clavegueram

qui sap
en què abans
es converteix

la via
no és bastarda
està cansada
a l’atzar

el tard gasta
soroll
del temps
que passa

avis l’hivern
menjaven
cardons
això és l’art
de ser
d’algun lloc

d’on
algú parla
en el seu
xatejar
de paraules
alletades
perdre en va
bufades
vine tu
agafa el meu impuls

respiració

vista
vides
marxen
suaus
sense risc
click & collect
d’illes tristes

i el pit
colpeja
just
com
un
dia sense
llum

com
una
fruita sense
suc

és el
consens
i el dia
és estúpid sense llum
no puc
més
és brut és difús

pego i tinc tos
so de tos
i cops
de lluita
de llum
justa
es tot

el gost
de l’estiu
és tu

l’esperada
tu
llesta
també
potser

respiració

quan s’aturarà
el temps tancat
tornarem per
la carretera