Imperatius


Mira’t
escriu-te al present
Compara’t amb la fulla naixent, la gota d’aigua fresca, el petit pixallits
Pensa en el fresc creixen blau

Sigues fràgil com un roc
doblega’t com un roure
i escalfa’t amb el mestral

No prenguis cap dels imperatius per un imperatiu
fes el que vulguis gairebé pels pèls
Torna a pensar en el vent entre les branques dels sassafrassos, sense saber-ne d’arbres realment
entrena’t a dir «Palimpsest»
sigues el palimpsest del teu indret
Escriu-te com un llorer en flor
Amb flors als ulls i el cap alçat al vent

I deixa d’escoltar-me