FUGIR
Ves, corre, vola i venja’ns (Corneille, El Cid)


Fugir, fuga d’un tren que la tristesa agusa
Enravenada al fred dels vells seients d’escai
He vist El Caravaggio, els gossos de Ragusa
La història de l’art meva no porta resums mai
No puc pas dir que hi soc quan de fet jo no hi era
Quan posàveu a terra els ossos familiars
Mare mareta meva m’ensenyares el sol
Quan tot estava en l’ombra, la vella nit
Jo encara volia veure
Baixar encara
Més avall
Més al sud de la meva via
Al fons de tot hi ha la mar
I m’hi enfonso corrents
Cercant sense saber-ho el brogit oceà
Mare mareta meva es diu la mare pàtria
Pàtria país del pare,
Ens creem un desert
A força de ruptures
Ens creem una cabana
A força de fractures
Ens creem una història
A força de violència
Ens creem recances
A força d’experiència
El seu relleu inèdit, el seu cos-topografia, el seu turó aturat cripta maledicció d’ego desfasament de tempo, ignorància per rebre sempre, dòcil i sense cervell, que avança en zig-zag pel carreró més recòndit,
He vist fins a deixar de saber què més mirar.
He vist fins a deixar els ulls tancats.
Por d’anar més lluny, por d’un retorn sense fanfares.
Por d’un retorn, de retrobaments en aquesta estació
Tot és igual
Tot és igual que abans
No ha canviat res oi, tret d’aquests cabells blancs
Mare mareta
Senyora
Se’n recorda, de mi, una mica?