Arribada de la vaileta


Les llengües no tenen vergonya
pobrica paureta

Algunes llengües, elevades per la poesia
es veuen situades al capdamunt
Com si allò fos cosa seva.

N’hi ha que els agradaria situar llur llengua per damunt llur boca.
Als jocs del poder, prenen les llengües per llançament de pes
petanca.
La que s’amorri al bolig
esdevindrà mare de les armes i les lleis.
Als jocs de poder, les llengües sense poemes s’arraconen
Als jocs de les representacions algunes llengües creuen haver oblidat llurs vestits de nit.

Quan les llengües no tenen cares
giren i es regiren a mercè dels ravals.
La llengua s’abonyega o s’amanyaga.
Cada llengua té el seu palau.


Un dia, la vaileta dels cabells de foc
va decidir dur-se els poemes en totes les llengües conegudes
fins als llavis
abans d’escometre les llengües desconegudes

Els portadors de la llengua dels baixos fons van arrufar el nas
de sentir-se amb tanta incandescència.
Amb indecència, amb cent de cència, amb mil d’essència inclús.

Per daurar la píndola de poema,
la vaileta dels cabells d’or
els va cantar

Cançó de la vaileta dels cabells negres, rostits d’amor.