Bruno Paternot
Bruno Paternot és actor i dramaturg. Ostenta el número de registre 719849 de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques.
Les seves obres s’han pogut escoltar als centres dramàtics nacionals de Marsella (
La Valse des Ombres), Montpeller (
Uncouple), Orléans (
Roi des Amazones) i Poitiers (
Jumal). També han estat seleccionades per diferents comitès de lectura inscrits al CND: Miranda a Niça, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.
El 2008, escriu i dirigeix una pel·lícula sobre l’obra de Valérie Rouzeau (
Pas voir Papa).
Rep encàrrecs de companyies professionals (cia. Rêves du 22 mars – Gard), amateurs (cia. Art de Thalie, cia. Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagògiques (institut d’Ain, escola primària de Cantal).
Com que treballa regularment a la Maison des Littératures de Nîmes, està acostumat a recitar en veu alta els poemes d’altres autors i autores.
Des de 2018 participa a les creacions de la companyia Rêves du 22 Mars, obres bilingües en francès i occità, espectacles totterreny que es poden representar en tota mena d’indrets, projectes heterònoms que barregen creació artística / accions culturals / qüestions socials i polítiques. L’escriptura dels seus espectacles també es desenvolupa a la Chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon o en residències d’escriptura.
Forma part de la Bande Infinie, un col·lectiu d’autors montpellerins. Així mateix, condueix tallers d’escriptura i publica textos i articles d’opinió a la revista
Inferno.
Oleàcies
On the road
els còrvids kerouaquen discretament
Gralles a fora
Gragees a dins, contra el mareig en cotxe
On the read també
les arcades literàries són més concretes en cotxe.
Vidres oberts i mirada vidriosa.
Reflexos d’onades als camps d’oliveres. Mar Verde
El vent feia fressejar les fulles
Una frontera i hop, un altre món.
Un mateix vent, unes mateixes oliveres però no una mateixa bellesa.
Una bellesa ben espanyola
vale vale vale
Com l’ou o la gallina, qui fou primer, el mapa o el territori?
Potser van situar aquí la frontera perquè la bellesa no era
intrínsecament la mateixa?
El flux i el reflux de les brancades
oleàcies
Les ganes de llançar-s’hi, d’oblidar el cos i la batalla
Llançar el cos per nedar entre les olives
Mar d’oli en prefiguració
Les ganes de llançar el cos
sense «recollida selectiva porta a porta»
Olé
prou