Carda un botorn


Qui ens aplega? el sol
La llum que traspuen les parets
Una certa qualitat de vida diuen les agències
Una mirada que ens cau damunt, radiant, i planta ombres
Cerco l’ombra per evitar traginar la meva deia la gran
mentre el cap li desapareixia sota la seva interminable pallola de quatre rals.

A la recerca de l’avui
sense adonar-se que recula incessant
carregosa.

Té tres llengües en ella.
Una per la vergonya i l’altre per ca seva
seguida de prop per la llengua social
La dels escarafalls i els somrisos grollers
Una llengua vermelló, una de blava sense horitzó, una de verda i ben pulcra
Passar de l’una a l’altra al llarg dels mots que toquen el dos o escampen la boira
com se diu
...
Carda un dia més bo quin botorn