Ara vinc


Us escric des del nivell del mar.
No sé fer parapent.
Fins i tot un ascensor em fa por.
Us escric des de les meves mans, des del meu cos.
Sento com diu l’home-silur.

Aquest Home que defuig la llum.
Amb un jo que s’esborra de por.
Massa pressió en constatar el buit,
Desmai.
No restis més que el seu rostre,
Home silur.
Què tenim per oferir-te.
Una mirada de peix, no.
Aquella mirada de multituds fent cua per cafè en càpsules, no.
Perdut per endavant
Ell somnia amb comprendre-ho tot
Però no és capaç de res.

Us escric des de la polpa dels meus dos índexs de mamífer
Us escric des del meu llit i al damunt
hi ha el sostre d’un pavelló en una zona residencial
En aquesta urbanització dels guals i les tanques de tuia podada
Al voltant de la urbanització un barri sense història
Al voltant d’aquest barri entrellaçaments d’acer
Al voltant del municipi aglomeracions de municipis
Veig per la finestra, la mateixa branca del mateix arbre que mira de llucar
Busco a l’horitzó alguna cosa o algú que atregui la meva mirada
En aquests carrers plans
Tu atraus la meva mirada i unes banderoles.
Tu escrius als Presidents del planeta.
Tu parles diverses llengües però en prefereixes només una.
Tu no saps què vol dir la llibertat en general.
Tu tan sols coneixes la teva tan particular.
M’agradaria trobar-me amb tu.
En quina llengua ens saludarem.
En quina llengua ens barallarem.
Estic cansada de marxar de viatge ran de la meva cambra
Dibuixo al vidre de la finestra que s’obre la cara d’un Ideal
Vindré cap a tu.
Quedem al 8è pis.
Quan es gasti el somni es tornarà real.
Et parlo des d’una nova partença.
Ara vinc.