Desitjar que desaparegui l'abstinència
i del restant: Ser del temps la voracitat.

Encara la por engalanada...
en cada passa que no avança,
en cada passa que no para,
en cada passa que la penso
i de pensar-la, la repenso
i del bri passa a la pols
i de la pols passa al foc
i el foc cala zelós,
i aplaca lent
i lídia al cos
i regna.

Triomfa la bogeria.

I segueixo. Encara que el cel estigui brut.

Encara que en el sòl
la sang i el colom.

Encara que al davant
la gavina i les vísceres.