I

En la meva llengua,

tot i res – encara els vestigis de l'absència /
divisió entre l'un i l'altre: càrrec i càstig
– traïció /
de pedra, el llenguatge

és
de
pedra:

la màtria sostenint l'eslògan
– orfe, tan sols sóc columna /

declaro:

el símbol contra el signe, la ira.



II

Vosaltres contempleu l'espectacle del segle futur:
estàtua femenina / presència triomfal / Jo,
m'entronitzo amb el pes de la fenomenologia total
– no oblido els primers versos quan la bijuteria
esdevé sagrada en altars i aparadors, allà on el luxe
ja declara, ja confessa, l'actitud senar en permanent
opugnació: per un anell de diamants trairia
la meva nació, per un pam de terra on defensar-lo
xantatgeria les nenes boniques i verges que graten
sense ungles a la recerca d'ontologies, les violaria
com els homes fan amb les dones, les assassinaria
com els homes fan amb les dones: les assassinaria
– arrencaria mugrons, llavis, cabells, per un anell
de diamants i un pam de terra on defensar-lo; però
vosaltres contempleu l'espectacle del segle futur:
estàtua femenina / presència triomfal / cuidaíto,
sé dels ulls d'algú pestanyejant en un flascó de vidre
– Déu totpoderós no distingeix entre actrius i poetes.



III

He nascut de la superstició, de l'excessiva reverència o por a les coses desconegudes. Hi ha tresors
als cims de les muntanyes i una paraula sota el llac. Desobeiríeu les insinuacions dels núvols?
Desobeiríeu les insinuacions d'un raig de sol? Desobeiríeu les insinuacions d'un himne? Tot allò que
significa, la nit, el dia, l'ahir, m'ha vestit amb el dret i l'atreviment dels fills no volguts. Seré el rostre
de les monedes d'argent d'aquesta nova ciutat. Primer, un llamp. Després, un amor ressona com un
tro. El teu amant en dirà fatalitat. I et creuràs predestinada. Desobeiríeu les insinuacions del Cel?
Ni roja ni blava. La meva sang brilla com l'euga blanca que duu trenes i secrets a la crinera, i a les
peülles ferradures de diamant. Mai no ha criat, diuen. Una maledicció, diuen. Seré genet i els treuré
la llengua a tots els parlants d'aquesta terra, els faré burla o justícia. El bel·licisme m'omple els
ventrícles de la raó i el sentiment. L'esperit és un crit de guerra. Les flors s'obren per a perfumar la
violència del part. [...] He nascut, porteu-me un mirall. Vull conèixer el meu sexe.