Ens estan robant el feminisme

Xoquem de manera constant
contra murs inderrocables
rastellants de pors i fòbies
d'impassibles accessos grisencs.

Senders de plom que ofereixen
ametlles amargues,
grotesques tiges
mal podades
on mai toca el sol,

i en elles engendren la vida.

L’anomenada Manada cavalca a trot
entre rius de semen i vídeos.

Ens estan robant el feminisme.
Ens l’estan robant.

Si sabéssim entendre-us...
Alçaríem huracans i trons.
Reencarnaríem a Agripina.
Seríem Leviatan i Iustitia.

Però continuem capitalitzant-vos
continuem vestint per mans petites
continuem enfonsant la terra en petroli
continuem ballant la vida en arranjaments

A vegades quan estenc la vista
la mà se’m tiba i supura la tinta
un abisme sense retorn ni fons
en un pou d’infàncies perdudes.

Som per a la naturalesa
un vaivé de gota a gota
que desgela el parietal,

un llumí
apagant-se
en vertical
enmig de l'Antàrtida.

Som per a la Terra,
per a la humanitat:

Pólvora esquitxada
a la mà de l’assassí.