Bruno Paternot

Bruno Paternot és actor i dramaturg. Ostenta el número de registre 719849 de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques.

Les seves obres s’han pogut escoltar als centres dramàtics nacionals de Marsella (La Valse des Ombres), Montpeller (Uncouple), Orléans (Roi des Amazones) i Poitiers (Jumal). També han estat seleccionades per diferents comitès de lectura inscrits al CND: Miranda a Niça, Panta Théâtre a Caen, Des mots et des actes a París.

El 2008, escriu i dirigeix una pel·lícula sobre l’obra de Valérie Rouzeau (Pas voir Papa).
Rep encàrrecs de companyies professionals (cia. Rêves du 22 mars – Gard), amateurs (cia. Art de Thalie, cia. Mandarines – Hérault, La Fenêtre – Gard) o pedagògiques (institut d’Ain, escola primària de Cantal).

Com que treballa regularment a la Maison des Littératures de Nîmes, està acostumat a recitar en veu alta els poemes d’altres autors i autores.
Des de 2018 participa a les creacions de la companyia Rêves du 22 Mars, obres bilingües en francès i occità, espectacles totterreny que es poden representar en tota mena d’indrets, projectes heterònoms que barregen creació artística / accions culturals / qüestions socials i polítiques. L’escriptura dels seus espectacles també es desenvolupa a la Chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon o en residències d’escriptura.

Forma part de la Bande Infinie, un col·lectiu d’autors montpellerins. Així mateix, condueix tallers d’escriptura i publica textos i articles d’opinió a la revista Inferno






 


Oleàcies


On the road
els còrvids kerouaquen discretament
Gralles a fora
Gragees a dins, contra el mareig en cotxe
On the read també
les arcades literàries són més concretes en cotxe.

Vidres oberts i mirada vidriosa.

Reflexos d’onades als camps d’oliveres. Mar Verde
El vent feia fressejar les fulles

Una frontera i hop, un altre món.
Un mateix vent, unes mateixes oliveres però no una mateixa bellesa.
Una bellesa ben espanyola
vale vale vale
Com l’ou o la gallina, qui fou primer, el mapa o el territori?
Potser van situar aquí la frontera perquè la bellesa no era
intrínsecament la mateixa?

El flux i el reflux de les brancades
oleàcies
Les ganes de llançar-s’hi, d’oblidar el cos i la batalla
Llançar el cos per nedar entre les olives
Mar d’oli en prefiguració

Les ganes de llançar el cos
sense «recollida selectiva porta a porta»
Olé
prou